He vist que l’admirat J.A. Donaire ha fet una entrada de la proposta a twitter: #algohohaviadedir. Recollir l’espai de denúncia que proposa el Polònia i amplificar-lo a Twitter és una gran iniciativa. Ahir vaig amplificar la meva crida i m’agradaria compartir-la amb una mica de reflexió en el bloc:

L’argument que més emprenya: ’s’hauria de fer així perquè sempre s’ha fet així’ #alguhohaviadedir

La meva experiència en l’observació i la pràctica em porta a reflexionar sobre l’enorme dificultat que hi ha a casa nostra (enteneu Copons/ Anoia/ Catalunya/ Espanya, perquè a mi m’és igual) per canviar els processos i la metodologia de qualsevol decisió. La sensació del creador -per un ex-estudiant de Belles Arts com jo això és fàcil d’imaginar- davant el full en blanc és una sensació magnífica. Tota la saviesa acumulada però per demostrar-la des de la buidor més extrema. Re-plantejar-se el full en blanc com un espai d’investigació, dubte, re-visió,… dóna al creador una sensació d’angoixa i d’oportunitat alhora que pot resultar meravellosa. Entre d’altres coses perquè obliga a una crítica constant de la seva acció com a creador, si la voluntat és seguir millorant.

És massa difícil veure en el dia a dia actituds com la del creador davant el full en blanc. Masses decisions preses amb el ’s’hauria de fer així perquè sempre s’ha fet així’. En un context de re-plantejament inaudible per part de l’administració pública i dels grans protagonistes -teòricament- dels processos polítics: els partits, hi trobo a faltar molta creació. Necessita molta capacitat d’auto-crítica, molta capacitat de reflexió, molta capacitat per renunciar, … i penso que algú ho havia de dir.

En aquest enfocament política-administratiu que tant m’agrada, formulo alguns: algú ho havia de dir.

- No som crítics amb nosaltres mateixos, ens és més fàcil delegar responsabilitats als altres.
- Ens refugiem en el corporativisme professional (funcionaris, mestres, banquers,…) o organitzatiu.
- No som capaços de denunciar les pràctiques fraudulentes que observem, al·ludint responsabilitats.
- Darrera el discurs de transparència i re-utilització de dades hi ha més literatura que realitats.
- No som capaços de renunciar personalment, preferim demanar renúncies alienes.
- Els partits polítics segueixen marcant el ritme polític no en benefici del país sinó de la seva organització.
- Seguim obviant la crítica, i preferim el copet a l’esquena alhora de valorar la nostra actitud.
….

Els que em seguiu i em coneixeu sabeu que sóc optimista, però també realista. I em penso que algú ho havia de dir.